El dia 26 d’octubre de 2022, vam anar tota la classe d’excursió en l’autobús de l’escola, que va ser conduït per Enrique. Vam anar al Palau del Marqués de Dos Aigües que, actualment, és també un museu de ceràmica antiga. El museu va ser restaurat i arreglat per Manuel González Martinez, fundador i creador d’aquest museu.
Al museu vam vore, en primer lloc, els portals de pedra, concretament, de marbre blanc.
Posteriorment, vam passar dintre del museu amb Mireia i Macarena i allí ens vam separar en 2 grups amb cadascuna de les mestres i una guia.
Les guies ens van contar que els dibuixos dels portals tenien una història, la qual vaig a contar-vos a continuació: un dia, una doncella estava replenant un càntir quan un lleó i dos cocodrils es van apropar a ella. Després, va rescatar-la un atlant i es van enamorar. Més tard, una serp li va regalar la poma i es van quedar petrificats al portal. Em va semblar una història un poc trista, però vam continuar amb la visita.
Ens van ensenyar dues carrosses però una era més gran, i altra més petita, i una era més antiga i altra més moderna. Recorde que una tenia pa d’or i uns coixins vermells al seu interior, símbol del marqués.
Seguidament, vam passar a l’interior de la casa, la qual estava dividida en dues parts: l’íntima, amb els dormitoris, el bany i el tocador, entre altres coses; i la part no personal o pública, on convidaven a invitats i on es ballava. Hi havien diferents cambres molt numeroses, com la sala de ball, el saló xinesc, el tocador, el saló roig, la cuina, el menjador, la sala de la primavera i la de les carrosses.
Realment, al museu vam vore coses del segle XV i ens van agradar moltes d’elles, hi havien fins a quadres molt bonics. Per anar finalitzant ja, vos contaré una curiositat que ocorria a la sala de ball i és que el marqués, i altres, ballaven i discutien de temes polítics i, per si de cas els escoltava algú, deixaven els músics a altra cambra amb forats per la paret perquè la música s’escoltara pero els músics als marquesos parlar no. També vam aprendre que s’anomenava “de 2 aigües” perquè les seues terres tenien els seus límits entre dos rius: el Túria i el Xúquer.
Hi han moltes altres dades i curiositats que podriem contar-vos però, en lloc de fer això, el que farem és animar-vos a tots i totes per a que visiteu aquest meravellós.
Mateo Carazo y Noah.