Ad Libitum es una expresión del latín que significa «a placer, a voluntad» y se utiliza en lenguaje jurídico, liturgia católica, política, y también en la música, para referirse a decisiones que se toman «a piacere».
Esta propuesta reinterpreta grandes clásicos con humor y con una libertad creativa, ya que los instrumentos que emplean son poco convencionales (l tripticófono tuboidal, el serrucho tenor, el vidriolín y vidrioncello copodivarius, el destilarmonium percutente, o las percusiones de Olivetti, entre otros…). Händel, Mozart, Beethoven, Bach, Tchaikovsky, Ravel, o Vittorio Monti componen el repertorio de estos artistas singulares con sus singulares instrumentos en ADLIBITUM.
Hemos podido disfrutar de un espectáculo que combina teatro, humor y música en directo, haciendo de él un propuesta muy didáctica.
Avui compartim amb entusiasme els detalls fascinants de la nostra darrera excursió, centrada en l’exploració del color de les fulles. Aquesta activitat educativa va oferir als nostres estudiants una oportunitat única d’aprofundir el seu coneixement sobre la fotosíntesi i els processos vitals de les plantes.
Durant aquesta immersió educativa, els estudiants van gaudir d’una presentació de PowerPoint que va destacar les parts essencials de les plantes i els elements que possibiliten la fotosíntesi. Les preguntes interactives van donar vida al tema, connectant-se amb el coneixement previ dels alumnes sobre com les plantes s’alimenten i es reprodueixen.
Una part emocionant de l’activitat va ser l’explicació visual de la germinació, amb una diapositiva que va captar l’atenció dels alumnes, mostrant com una llavor es transforma en una petita planta. Amb un enfocament ludic, van utilitzar imatges de cuiners per il·lustrar el paper vital de la clorofil·la i els carotens en la fabricació de l’aliment per a les plantes.
Durant la pràctica de cromatografia, els estudiants van separar amb èxit els pigments de les fulles, revelant els secrets de la clorofil·la i els carotens. Aquesta experiència pràctica va proporcionar una comprensió tangible i duradora dels conceptes abordats.
L’excursió va culminar amb una visita al Jardí, on es va posar èmfasi en els canvis de coloració de les fulles durant la tardor, explorant la retirada de la clorofil·la i l’aparició dels carotens. Aquesta connexió amb la natura en temps real va enriquir encara més l’experiència dels estudiants.
«El Color de les Fulles» va ser una jornada educativa plena d’aprenentatges significatius, connectant la teoria amb la pràctica i fent de la natura el nostre millor llibre.
Els alumnes de quart de primària, estaven molt il·lusionats per una eixida que anaven a fer, la qual havia sigut anunciada per les seues mestres el dia 18 de gener. L´eixida anava a ser el dia següent, és a dir, el 19 de gener. Anaren pel matì d´aquell dia, amb l´autobús de l´escola Gençana.
El teatre està situat al centre de València, concretament, a la sala Russafa i en el teatre Escalante. Aquest teatre li ha agradat molt a la classe de 4º de primària ja que havien de participar en ell. El teatre tractava d’una nena anomenada Adja, la qual vivia tranquil·lament amb la seua família a un poble. El poble tenia molta vegetació però un dia, uns gegants arrancaren tot els arbres que hi havien al poble; tots menys un. Aquest arbre se’l va quedar Adja i li va posar de nom An-kí.
Esperem que quan vosaltres aneu a aquest teatre, ho gaudiu tant com nosaltres.
El motiu pel que la classe de 4º de primària va anar a aquest teatre és perquè el seu centre inclou a la seua programació diverses activitats, per a cada curs, de tipus cultural. En aquest cas, com ja hem comentat, l’activitat consistia en anar al teatre per a portar a terme el visionat d’una obra un tant especial. Dic especial ja que aquest teatre, no és un qualsevol, era un teatre sense seients, on el espectadors també formàven part de l’espectacle i participaven d’ell (movent coses, buscant altres,…)Ens ha encantat aquesta experiència i esperem poder repetir-la el més aviat possible.
Els alumnes de 4º i 1º de primària van anar a Caixafòrum per a vore l´espectacle anomenat ‘’Un bosc a la paret’. Aquests xiquets van anar amb els seus mestres: Roberto, Ana i Macarena.
Els xiquets van anar a vore aquest espectacle el dijous 23 de febrer de2023 a Caixafòrum, edifici que està ubicat al costat de l`Oceanogràfic (València).
Van anar amb l´autobús de la seua escola, que s´anomena Gençana. El motiu pel qual l´escola va decidir anar a veure aquest espetacle, ès per a adonar-se que els instruments o objectes poden sonar de tantes formes difrents com ens permeti la nosta imaginació. D´igual manera, una habitació pot transformar-se en un bosc on res és el que pareix i on qualsevol silenci, so o soroll es converteix en una possibilitat musical.
En definitiva, és un espectacle que posa al teu abast un món d´imaginació i fantasia, mitjançant una combinació de música i llums. Esperem poder repetir aquesta experiència el més prompte possible.
Ayer, día 23 de abril, se celebraba el Día Internacional del Libro con el objetivo de fomentar la lectura, la industria editorial y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor.
Como era domingo, nosotros celebramos este día en nuestra escuela el pasado viernes 21 de abril.
Para ello, vestimos a nuestro jardín de acuerdo para la ocasión. De árbol a árbol, tendimos cuerdas de las cuales colgamos recomendaciones de libros que han hecho nuestros alumnos y alumnas. A continuación, os mostramos una foto para que podáis verlo.
Jardín
Además, en distintas dependencias de la escuela, la maestra de 1º nos preparó espacios a los que podíamos acudir a lo largo de todo el día para proceder a la audición de diversos cuentos, narrados todos ellos por los alumnos de dicho curso de primaria. Los espacios quedaron muy acogedores, tal y como se muestra en las siguientes imágenes:
Espacio para escuchar cuentosEspacio para escuchar cuentosEspacio para escuchar cuentosEspacio para escuchar cuentos
Por último, los alumnos de 1º nos invitaron a ir a su aula para contarnos unas cuantas historias. En concreto, dichas historias, fueron las siguientes:
-Naia nos contó «Historia de ratones»
Naia leyendo
-Mireia nos contó una historia en valenciano, titulada «Sopa de ratolí»
Mireia leyendo
-Cora nos contó la historia e «Aquiles el puntito»
-Fran nos leyó «El pirata pata de lata»
Fran leyendo
– María, por su parte, leyó «Los 3 bandidos»
María leyendo
-Marc contó la historia de «Una pesadilla en mi armario»
Marc leyendo
-Julieta y Alejandra escogieron el cuento de «Tío Lobo»
Julieta y Alejandra leyendo
Así pues, deseamos que hayáis pasado un muy feliz día del libro y agradecer, de forma muy especial, a los alumnos y alumnas de 1º de primaria, junto a su maestra, por habernos invitado a disfrutar de todas estas maravillosas historias. ¡Enhorabuena!
En el colegio Gençana realizan una extraescolar, que los niños y niñas adoran, llamada habilidades circenses.
El profesor llamado Ángel, es el encargado de organizar esta extraescolar para todos los alumnos de 4º de primaria. Da clase los lunes desde las 17:00 hasta las 17:45.
Los alumnos hacen la extraescolar en un pabellón de Gençana, al que llaman “la pista”. Este lugar es grande, espacioso y está hecho adrede para jugar a diversos deportes como fútbol o básquetbol. Lo hacen para practicar todas las habilidades que, más adelante, podrán mostrar cuando hagan el pasacalles de 1º de ESO.
Esta extraescolar la realizan con un recorrido. En primer lugar hacen grupos de 2 o 3 personas y, después, los alumnos van a un lugar de la pista en el que hay preparado unos ejercicios de habilidades circenses como por ejemplo: zancos, cariocas, colchonetas, plato chino, diábolo o cuerda.
Los alumnos de 4º de primaria afirman que les gusta mucho la extraescolar y que se lo pasan muy bien.
En el 2º trimestre, en el área de arte, los alumnos de 4º EP hicimos una exposición que se dispuso en el hall del pasillo de 4º, 5º y 6º EP.
La profesora de arte es Patricia y estas sesiones tienen lugar los martes de 11:30 a 13:00. Se realizan en el aula de 4ºEP del colegio Gençana. La exposición muestra cómo hemos trabajado la vegetación a través de diferentes técnicas como, por ejemplo, las acuarelas o la tinta monocromática. Esta última, es una técnica en la que se utiliza negro sobre blanco y que, a su misma vez, está estrechamente vinculada con el sumi-e, la cual es también una técnica utilizada en las escuelas chinas y japonesas basada en la tinta monocromática.
Os dejamos una muestra de ambas técnicas para que podáis verlo.
Durante este último trimestre las maestras de 4ºde primaria han leído El Bandido Saltodemata a los alumnos.
Según el día, los alumnos de 4º de primaria hacen lectura individual en la que cogen un libro de préstamo y leen en clase. Otros días hacen lectura colectiva, en la que la maestra lee en voz alta a los alumnos.
El libro más importante leído en voz alta este trimestre, ha sido El Bandido Saltodemata ya que los alumnos han basado su carnaval en este. El libro trata de que Pepín y Kasperle le regalan un molinillo de café a su abuela por su cumpleaños. Al día siguiente un tal Saltodemata, la persona más buscada de aquel pueblo, le roba el molinillo a la abuela y ella se desmaya. Gracias al hada Amarilis la abuela recupera su molinillo y acaba con el Bandido.
Todos los martes por la tarde, a las 16:45, algunos alumnos de 4ºEP asisten a la extraescolar de natación con el profesor Gonzalo. Anteriormente, los padres de esos alumnos les recogen a las 16:30 en el aula para llevarlos al polideportivo y cambiarse. Esto ha sido posible gracias a que la escuela propone una serie de extraescolares muy extensas y cada familia escoge aquella o aquellas que coinciden con su horario.
Cuando empieza la clase, los alumnos se duchan sólo con agua y se meten en la piscina. Normalmente, empiezan calentando con distintas modalidades de natación que, habitualmente, suelen ser crol y braza. Además, si en la sesión anterior se esforzaron mucho, después de calentar y nadar un poco van a la piscina pequeña.
La piscina pequeña es donde utilizan diferentes materiales como, por ejemplo: el churro, la pelota o los aros. Otras veces, practican en la piscina grande socorrismo o juegan con las colchonetas de agua como forma de premiar su esfuerzo. Los alumnos que asisten a las clases afirman que son unas sesiones muy divertidas y que lo pasan muy bien.
El dia 26 d’octubre de 2022, vam anar tota la classe d’excursió en l’autobús de l’escola, que va ser conduït per Enrique. Vam anar al Palau del Marqués de Dos Aigües que, actualment, és també un museu de ceràmica antiga. El museu va ser restaurat i arreglat per Manuel González Martinez, fundador i creador d’aquest museu.
Al museu vam vore, en primer lloc, els portals de pedra, concretament, de marbre blanc.
Posteriorment, vam passar dintre del museu amb Mireia i Macarena i allí ens vam separar en 2 grups amb cadascuna de les mestres i una guia.
Les guies ens van contar que els dibuixos dels portals tenien una història, la qual vaig a contar-vos a continuació: un dia, una doncella estava replenant un càntir quan un lleó i dos cocodrils es van apropar a ella. Després, va rescatar-la un atlant i es van enamorar. Més tard, una serp li va regalar la poma i es van quedar petrificats al portal. Em va semblar una història un poc trista, però vam continuar amb la visita.
Ens van ensenyar dues carrosses però una era més gran, i altra més petita, i una era més antiga i altra més moderna. Recorde que una tenia pa d’or i uns coixins vermells al seu interior, símbol del marqués.
Seguidament, vam passar a l’interior de la casa, la qual estava dividida en dues parts: l’íntima, amb els dormitoris, el bany i el tocador, entre altres coses; i la part no personal o pública, on convidaven a invitats i on es ballava. Hi havien diferents cambres molt numeroses, com la sala de ball, el saló xinesc, el tocador, el saló roig, la cuina, el menjador, la sala de la primavera i la de les carrosses.
Realment, al museu vam vore coses del segle XV i ens van agradar moltes d’elles, hi havien fins a quadres molt bonics. Per anar finalitzant ja, vos contaré una curiositat que ocorria a la sala de ball i és que el marqués, i altres, ballaven i discutien de temes polítics i, per si de cas els escoltava algú, deixaven els músics a altra cambra amb forats per la paret perquè la música s’escoltara pero els músics als marquesos parlar no. També vam aprendre que s’anomenava “de 2 aigües” perquè les seues terres tenien els seus límits entre dos rius: el Túria i el Xúquer.
Hi han moltes altres dades i curiositats que podriem contar-vos però, en lloc de fer això, el que farem és animar-vos a tots i totes per a que visiteu aquest meravellós.
